Tenint-la no n'hi ha prou

Girona

Quan falten tres dies per tancar el mercat de fitxatges d’estiu la conclusió que deixa el partit de Ponferrada és que el “migcampista amb potes” i el “davanter profund” que demana Míchel fan més falta que mai i potser caldria alguna cosa més.

Contra l’equip d’El Bierzo, Girona va demostrar que la possessió no ho és tot i que la joventut ha d’assaltar el poder en el moment precís i en la proporció justa perquè puguin brillar i sumar.

Gabri i Arnau són dos excel·lents futbolistes però Rios Reina –un carriler amb moltes hores de vol- se’ls va menjar d’una queixalada en l’acció que va servir de preludi a l’1-0, obra de Yuri, només començar.

El Girona va canviar el dibuix, va passar al 4-2-3-1 amb Terrats i Aleix al pivot, Baena a esquerra, Gabri a dreta i Samu al mig, però va tornar a començar dubitatiu amb pilota, mal ajustat en la pressió i poc contundent en el replegament i la Ponferradina hauria pogut deixar el partit sense història abans de la mitja hora amb un parell d’urpades a la contra.

Per acabar-ho d’adobar, el millor jugador dels dos primers partits de lliga, Jairo, es va lesionar i va haver d’entrar Juncà amb molts minuts per davant.

La primera rematada de Stuani va ser tota una declaració d’intencions, un xut rom a les mans del porter (28’) i la primera rematada amb cara i ulls no va arribar a la segona part (53’) després d’un corner servit per Samu Saiz que, a mesura que van anar passant els minuts, va acaparar més pilota.

Amb Bustos al camp el Girona va millorar i l’argentí va ser l’autor de l’empat resolent un u contra u amb el porter gràcies a una passada a l’espai servida per Samu Saiz.

Però l’alegria va durar ben poc i Ojeda –amb la col·laboració involuntària de Juanpe, que va desviar la pilota que va superar Juan Carlos- va castigar una altra falta de contundència després de pèrdua tornant a posar per davant els locals quan encara no havien passat ni dos minuts.